Avui estava plovent, he mirat al carrer i he
observat a persones, que sortien expressament al carrer per passejar el gos, una
gran responsabilitat al tenir aquest “animal domèstic”.
Llavors he pensat si val, per dir-ho d’una
manera, fer aquest sacrifici de mullar-te per un animal.
Depenent de la gent, uns diran que sí, i uns
altres que no. Però la gent que no té gos, i que critica a la gent que en té,
saben en veritat que sortim beneficiats els dos?.
El gos té un amo i si aquest
estima el gos, el gos l’estima a ell, per això hi ha la frase: el gos és el
millor amic de l’home, i el gos ajuda a moltes persones; des de nens a tenir responsabilitat; relacionar-se; tenir empatia, desenvolupar sentits, per exemple, el tacte; fins a adults, per exemple, a presons d'alguns països fan teràpies on els presoners estan amb gossos per relacionar-se, perquè no es sentin sols i l'objectiu final d'aquesta teràpia és que a partir d'un gos, quan surtin de la presó s'integrin a la societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada