Hi ha moltes persones que agafen, adopten o
compren animals, que els designen com animals de companyia; sobretot gossos o
gats.
Des del meu punt de vista crec que està bé
tenir un animal domèstic, dit vulgarment una mascota (terme que considero
despectiu), al que cal considerar com un amic.
Pensareu, per què és un amic? La resposta és
molt fàcil, és un amic perquè és un ésser viu que conviu amb la persona que l’ha
comprat, que l’hi han regalat, que l’ha adoptat o que l’ha recollit.
Depenent de la persona que tingui l’animal no
és només un amic, és bastant més: ho vaig veure fa una setmana.
Una amiga meva té un gos, des de fa bastants
anys; li vaig preguntar que quines responsabilitats de veritat comportava tenir
un gos, i ella em va explicar moltes responsabilitats; per exemple que s’havia
de treure a passejar unes tres vegades al dia, perquè entre altres coses fes
les seves necessitats; una altre responsabilitat era que lògicament s’havia d’educar,
preferiblement quan l’animal era un cadell; tot seguit em va explicar que hi
havia responsabilitats econòmiques en qüestions com vacunes que són
obligatòries algunes i altres no però que és aconsellable posar-l’hi, el
menjar, l’aigua, en el cas que es posés malalt per qualsevol cosa portar-lo al
veterinari, entre altres possibles problemes que comportin despeses inesperades,
etc...
Per tant, cal tenir clar les responsabilitats
que comporta tenir un “animal domèstic”. I, per tant, cal tenir-ho clar també en cas que vulguem regalar-ne una, com mostra el vídeo següent.
