Gossos agressius

Bastants cops, quan he anat a fer senderisme m’he fixat que hi ha bastantes masies que tenen gossos, que són per dir-ho d’una forma agressius, de races agressives, però no només estan per la muntanya, m'he fixat últimament que per la ciutat cada cop n'hi ha més d'aquestes races de gossos. El que ens preocupa a mi i a altre gent és que la majoria de persones que tenen actualment gossos de races agressives, és gent jove.

Partint d'aquesta introducció, no tothom, però, molta gent que tenen gossos, els tenen com abandonats, és a dir, les responsabilitats d'un gos no només són: donar-li de menjar i treure'l a passejar.

A continuació deixo un vídeo, d'un home famós que fa un programa anomenat "El encantador de perros", el qual explica com tractar un gos, i com educar-lo per la seguretat del seu amo i per la resta de la societat. 

  

 

Sortim beneficiats de tenir mascota?

Avui estava plovent, he mirat al carrer i he observat a persones, que sortien expressament al carrer per passejar el gos, una gran responsabilitat al tenir aquest “animal domèstic”.

Llavors he pensat si val, per dir-ho d’una manera, fer aquest sacrifici de mullar-te per un animal.

Depenent de la gent, uns diran que sí, i uns altres que no. Però la gent que no té gos, i que critica a la gent que en té, saben en veritat que sortim beneficiats els dos?.

El gos té un amo i si aquest estima el gos, el gos l’estima a ell, per això hi ha la frase: el gos és el millor amic de l’home, i el gos ajuda a moltes persones; des de nens a tenir responsabilitat; relacionar-se; tenir empatia, desenvolupar sentits, per exemple, el tacte; fins a adults, per exemple, a presons d'alguns països fan teràpies on els presoners estan amb gossos per relacionar-se, perquè no es sentin sols i l'objectiu final d'aquesta teràpia és que a partir d'un gos, quan surtin de la presó s'integrin a la societat.

A continuació deixo un vídeo que explica alguns dels beneficis que comporta principalment pels nens tenir un gos.

Mascota?, animal de companyia? No, un amic o més

Hi ha moltes persones que agafen, adopten o compren animals, que els designen com animals de companyia; sobretot gossos o gats.

Des del meu punt de vista crec que està bé tenir un animal domèstic, dit vulgarment una mascota (terme que considero despectiu), al que cal considerar com un amic.

Pensareu, per què és un amic? La resposta és molt fàcil, és un amic perquè és un ésser viu que conviu amb la persona que l’ha comprat, que l’hi han regalat, que l’ha adoptat o que l’ha recollit.

Depenent de la persona que tingui l’animal no és només un amic, és bastant més: ho vaig veure fa una setmana. 

Una amiga meva té un gos, des de fa bastants anys; li vaig preguntar que quines responsabilitats de veritat comportava tenir un gos, i ella em va explicar moltes responsabilitats; per exemple que s’havia de treure a passejar unes tres vegades al dia, perquè entre altres coses fes les seves necessitats; una altre responsabilitat era que lògicament s’havia d’educar, preferiblement quan l’animal era un cadell; tot seguit em va explicar que hi havia responsabilitats econòmiques en qüestions com vacunes que són obligatòries algunes i altres no però que és aconsellable posar-l’hi, el menjar, l’aigua, en el cas que es posés malalt per qualsevol cosa portar-lo al veterinari, entre altres possibles problemes que comportin despeses inesperades, etc...

Per tant, cal tenir clar les responsabilitats que comporta tenir un “animal domèstic”. I, per tant, cal tenir-ho clar també en cas que vulguem regalar-ne una, com mostra el vídeo següent.